A l’entrevista que li vaig fer al gener de l’any passat, la Berta Cantó em va dir que el dia que la natació no l’omplís ho deixaria.
¿Ha arribat aquest moment?
Bé, la temporada passada va ser molt dura, entrenar i tenir una feina de jornada sencera, soc professora de secundaria i batxillerat, em va arribar a portar a un punt de saturació que no em permetia tenir un nivell de concentració prou bo que em permetés donar-ho tot. Vaig valorar que el més assenyat fora deixar-ho, em vaig trobar que tenia més ganes d’estar fora de l’aigua que no pas a dins. Però la natació em continuava omplint, i tant!, però vaig haver de triar.
Has estat la millor nedadora que hem tingut en els darrers trenta anys, els èxits t’acrediten. ¿Ho saps que deixes un forat?.
És que encara no en soc conscient què suposa haver-ho deixat, tot és molt recent. En vaig tenir un tast al darrer Mons d’aquest estiu passat, on vaig tocar fons i vaig plorar molt. Ara estic com que encara no sé com em trobaré d’aquí a un temps, no sé si sentiré alguna cosa més profunda, i com m’afectarà, és difícil. ¿Pena? Uf! no ho sé, no ho he assimilat del tot, no he assimilat que a nivell de relacions perdo una intensitat creada a la piscina amb amics i amigues, a qui enyoraré, i que trobaré a faltar l’equip, entrenar i sobretot competir.
Qui és la Berta Cantó?
(Riu). Una noia ben normal que s’ha passat tota la vida nedant (torna a riure) però també ha fet altres coses. Mira, soc molt indecisa però alhora tinc molt clar el que vull i el que no vull i quan em decideixo a fer una cosa puc arribar a ser obsessiva. Exigent i crec que lleial i amb moltes ganes de fer coses. I ara que he deixat la natació podré fer-ne encara més!
Deunidó…
Prou coneixem la teva modèstia, però digue’ns alguna cosa de la que te’n sentis orgullosa.
Mmm, orgullosa de què?…És que jo he estat tots aquests anys, i més encara des dels quinze anys quan pujo al primer equip fins ara als 29, vivint per a la natació les vint-i-quatre hores del dia. M’hi he dedicat al màxim perquè m’ha agradat molt fer-ho…i ¿què em fa sentir orgullosa? Potser que he pogut compaginar la carrera esportiva amb tots els estudis universitaris (una carrera i dos màsters), nedant tots aquest anys amb passió i intentant estar amb les millors del país.
A què has hagut de renunciar.
La meva vida s’ha organitzat en base als horaris i a la planificació de la natació, i hi he ajustat la meva vida, ep! i no em reca gens haver-ho fet, la natació m’ha omplert molt i per tant ho he gaudit plenament. En cap cas ha significat una renúncia, sinó destinar el temps a allò que volia i m’omplia. A dins de la piscina hi tinc i hi he tingut amics i a fora també. No he trobat a faltar res en concret.
¿Què et dol, Berta?.
Em dolen les mentides, la falta de sinceritat i la manca de coherència, i una cosa que també m’enutja molt és que em facin perdre el temps, no ho suporto.
¿I en què creus?
Crec en les persones i per això dono segones i terceres oportunitats, i moltes vegades ha valgut la pena fer-ho així.
Sabem que ets molt amiga de molta gent, i també que els amics venen i se’n van. L’amistat caduca?
L’amistat en si mateixa no caduca, som nosaltres que evolucionem, que canviem i que allò que teníem amb un amic i que tan volíem després ja no ho necessitem. De la mateixa manera que l’altra/altre també pot arribar un dia que ja no et necessiti a tu. Però és un fet ben natural i en cap cas traumàtic.
Seguiràs amb nosaltres?
Si, i tant!, cert que me n’allunyo una mica, però seguiré venint a nedar uns metrets i la informació esportiva de la natació la seguiré, son massa anys “enganxada” a aquest món que sempre m’estimaré.
Ara que parles d’estimar, tu estimes…
A molta gent, faig lligams de seguida; estimo a la família, a la gent propera i també d’altres més llunyans i si m’hi paro a pensar em cau malament ben poca gent, poquíssima. Valoro molt als meus amics com per haver de pensar amb aquesta altra gent que no considero.
Berta, una cançó per tancar-ho tot?
Mmm, deixa’m pensar…val, si; “Dona estrangera” dels Manel.
I parlen així d’ella.
Anna Rabassa Et recordo quan recollíem la roba dels nedadors en el Trofeu Josep Mons, portaves un polo del club que t’arribava als genolls. De ben jove ja se’t veien coses a l’aigua. Recordo la competició de Bratislava, o un campionat a les Picornell on et vam donar “el cinturó de campiona”. Berta has estat l’amiga de sempre, fidel com poques i que sempre feies olor a clor. Una forta estimada..
Sergi Garcia Berta, has estat un exemple de dedicació, il·lusió, constància que sempre has lluitat per ser a l’elit. A mi personalment m’has estimulat molt per a evolucionar i innovar en els entrenaments. Moltes gràcies, Berta.
Tresa Forné Tan espinguet com eres i ara ja ets tota una dona. Sempre t’he vist prudent, disciplinada, lluitadora, perfeccionista i una mica tossuda. En tot moment has sabut fer-te un bon camí. Que tinguis tota la sort del món, Berta.
Pol Cantó La Berta ha estat un referent a dins i a fora de l’aigua. Un exemple per als joves en formació i per als esportistes d’alt rendiment…i la millor germana.
