Després de 14 anys al Centre, 5 des del debut amb el primer equip, més de 100 gols en les màximes competicions i ser el capità, en Pol Daura ha decidit tancar una etapa al Centre i canviar d’aires.
Amb només 20 anys, ha assolit fites enormes i s’ha convertit en un dels màxims exponents del waterpolo al Centre. Però, sobretot, és el referent per molts nens que creixen a les categories i que somien en algun dia arribar a jugar amb l’absolut.
Seiem amb ell per repassar els seus anys aquí i, com ja el coneixem de sobres com a waterpolista, aprofitem per conèixer de ben a prop quina persona s’ha format aquí.
-
Mai és fàcil marxar de casa, així que imagino que no haurà sigut per tu. Què ha estat el que ha decantat la balança? Què t’ha portat a prendre aquesta decisió?
Quan jo vaig començar a jugar amb l’absolut, amb en Beto d’entrenador, l’equip funcionava molt bé, però va haver-hi un canvi de cicle i va començar una època de reconstrucció. Jo vaig quedar-me a l’equip amb en Codina i en Víctor, de qui vaig aprendre molt, i va arribar l’Andrei.
Després que marxessin ells dos, em vaig quedar amb l’Andrei i ell ha confiat molt en mi. És un entrenador que m’ha millorat moltíssim i m’ha fet estimar encara més el waterpolo. Llavors, el que fa que em decideixi de manera definitiva és poder seguir tenint-lo d’entrenador. El projecte del CN Barcelona encaixa amb els meus objectius, i poder-los perseguir amb l’Andrei m’il·lusiona molt.
- És evident que has tingut un impacte gran al Centre. Debutes amb 15 anys, vas guanyant protagonisme, et converteixes en capità i en una de les cares més visibles de l’equip. I com sempre que algú marxa d’un lloc on és important, deixa i s’emporta coses. Si haguessis de destacar una o dues coses, què deixes i què t’emportes? No val dir els amics…
M’emporto una infinitat de coses, però crec que la que més valoro són els valors que el Centre inculca. Aquí s’aprèn des d’un inici a crear vincles forts amb companys i entrenadors i a confiar en tots ells. Tots els que passen per categories i aspiren a arribar al primer equip, saben que amb ser un bon esportista no és suficient. Si no ets un bon company fora de l’aigua i tens bona relació amb els que t’envolten, a Mataró no hi faràs res.
En la mateixa línia, deixo als nens la motivació i l’exemple de pujar i créixer en un club que confia en tu i que vol que arribis a representar els colors del Centre al més alt nivell.
- Aquesta inspiració que deixes és evident. El somni d’arribar al 1r equip, ser el capità, inflar-se a gols… Tu també has estat aquest nen. En Daura que comença a somiar-hi, què diria si et veies ara?
Uf, se sorprendria. No s’esperava ser capità o almenys tan aviat. Sí que confiava a tenir un rol important a l’equip perquè sempre he sigut molt ambiciós, però, tot i això, ha vingut tot molt més aviat del que creia. He viscut coses i he tingut un rol que pensava que tindria més cap als 27-28 anys.
- I tu, què li diries?
El prepararia per als primers cops amb el primer equip. Que quan vas als seus entrenaments com a cadet o juvenil, són molt durs i que ho passarà malament. Coses bàsiques, com trobar amb qui fer passades, es compliquen molt perquè el nivell és altíssim.
Un entrenament amb l’absolut quan tens 14-15 anys és una oportunitat que és gairebé un regal, perquè estàs portant el que t’agrada al màxim nivell i li comences a veure futur.
-
És aquest el missatge pels nens de les categories?
Sí, al final és un moment en què comences a preparar-te per explotar al màxim el teu rendiment. Cal passar per això, és una fase i és clau seguir treballant sense aturar-se.
Si vols arribar-hi, t’has d’esforçar molt. Això implica que hauràs d’estar a la piscina de 19 h a 23 h fent doble sessió, que aniràs cansat i que alguns caps de setmana estaràs convocat per dos partits. Sense motivació i dedicació és impossible.
- Tant tu com la Cambray dieu que una part del rol del capità és fer entendre a l’equip què significa ser del i de Mataró. Creus que has complert amb aquesta part?
El món del waterpolo és petit, i més a Mataró, que no viu en la realitat de, per exemple, Barcelona, on hi ha molts clubs. Això té la part positiva que, fas pinya. Saludes als nens si els veus pel carrer, ells et coneixen i es fixen en tu.
A mi això m’ho ha transmès l’Àlex Codina i crec que sí que he complert amb aquesta part. L’equip entén i comparteix els valors amb què creixem i, encara que no han crescut al Centre, és com si ho haguessin fet.
- Deixes en bones mans aquesta part del teu rol com a capità? La gent que arribi entendrà per què el Centre i Mataró són especials?
M’hauria agradat exercir com a capità més temps, ensenyar coses als que comencen a apropar-se al primer equip i als que arriben. Però en Tom, Charlie, Jack i Logan són de fora i ja saben perfectament què significa ser del Centre i què implica estar a l’equip que estan.
A més, estic segur que la Junta Directiva no vol canviar aquesta filosofia. Així que estic tranquil, sé que queda en bones mans i sé que els valors del Centre no es perdran.
- Ara que el Mataró jugarà competició europea, marxes. És un fet que et sap greu?
Des que va arribar l’Andrei que perseguíem aquest objectiu i en certa manera sí que em fa ràbia no jugar-la amb el Centre. Però això no tapa que hem assolit molts objectius, que hem creat un equip molt bo i que tenim una boníssima relació entre els de l’equip que vull seguir tenint i cuidant.
Respecte a Europa, confio molt en què l’equip donarà un molt bon nivell i serà una gran experiència.
- Va… L’última és obligada i impossible de respondre amb certesa a parts iguals. Adéu o fins després?
(no dubta ni un moment) Jo tinc claríssim que a Mataró em retiraré. M’agradaria molt tornar i formar part d’un equip competitiu, somio amb quedar campió de Lliga i jugar la Champions amb el Centre. Sé que és molt difícil construir un equip que lluiti per això, però m’encantaria formar part d’un Mataró així.
- Pol, tota la sort del món en aquesta etapa, gaudeix-la i ens veiem aviat.
I tant, jo seguiré tenint relació amb el Centre, passi el que passi.
