Ens asseiem amb l’Ariadna Balmes, nedadora molt riallera de l’equip de Natació Adaptada que s’ha avingut a que li fem quatre preguntes i que busquem coses d’ella.
- Just arriba d’entrenar. Cansada?
No, estic força bé, he fet 1500 metres, crec, he anat alternant, la braça, l’esquena i el crol, però no hem forçat.
- La teva especialitat quan competeixes és?
50 braça, 50 esquena, proves curtes.
- Véns quatre dies a la setmana a entrenar des de Torelló, s’ha de tenir voluntat…
Doncs si, però no em costa, m’agrada molt venir. Em llevo a les 7, agafo el cotxe a les 8 sempre amb previsió pel tràfic que em puc trobar a la carretera i a les 9 ja soc a Mataró per començar a 2/4 de 10 i sempre amb moltes ganes.
- Abans de fer natació quin era el teu esport?
Cap, no havia fet mai res. De fet, ha estat l’entrar a nedar que m’ha canviat la vida. M’he espavilat moltíssim. Abans no feia res mai sola, de fet al començament sempre venia acompanyada, donat que portava una cadira que no podia manegar sola, necessitava algú que m’ajudés. I venia per aprendre a nedar, no en sabia! fins ara que ja entreno amb l’equip
- D’on et ve la teva diversitat funcional?
El 2017 em diagnostiquen Leucèmia, com que m’han de punxar quimioteràpia a l’esquena, aquest mateix tractament em provoca una toxicitat que m’afecta la medul·la espinal, per la qual acabo en una cadira de rodes. Tenia vint-i-sis anys…
- I com reacciones?
Estic dos anys fent recuperació, però me n’adono que no faig res amb la meva vida, que allò que feia abans no ho puc fer i arriba un punt que no sé què fer, m’enfonsava. Sort d’amics que tinc que estan en la mateixa situació i fan esport i em van animar a que comencés a fer-lo. Va ser l’estiu del 2020 que vaig anar al País Basc a fer surf i allí vaig decidir que faria esport perquè volia competir i va ser com se’m va obrir la porta de l’esport i com se’m van obrir moltes altres portes.
- I tries la natació…
Sí, perquè els esports que m’agradaven estaven relacionats amb l’aigua, i per fer-la només em cal un banyador i em permet sortir de la cadira de rodes, una altra cosa important és que quan nedo me n’allibero. El procés a partit d’aleshores, va ser trobar la Maria Folgado, i començar els cursets per a aprendre a nedar.
- Amb la que fas el canvi.
És quan he entrat en el món de l’aigua, que he hagut d’aprendre espavilar-me sola, a vestir-me a la cadira sense que ningú m’ajudés, jo sempre ho havia fet acompanyada o sola a casa, però al llit. Quan vaig començar a venir sense ningú tenia por, tenia massa variables que no controlava. Però he persistit i ara tinc una autonomia que abans no tenia i que jo em creia impossible de poder tenir.
- Et va costar nedar?
Deunidó, jo no havia nedat mai i ficar-te a l’aigua i aprendre a moure’t sense fer servir les cames vol un aprenentatge, a part de tècnic, sobretot físic. Al començament em costava molt, acabava rebentada, però alhora en sentia molt bé, satisfeta, i zas! en ple aprenentatge quan estava més animada, va arribar el covid-19 i apa! confinada a casa i no poder sortir del poble, un show tot plegat. Molt complicat, molt.
- Però el Covid-19 va passar.
Per fi! Si! I al febrer del 2021 vaig anar a la meva 1a. competició, en una prova de relleus, i vaig fer la meva 1a. medalla! Quina il·lusió! Vaig entrar de ple a l’equip. Quina alegria!
- …Sempre rius.
Si, ara sí que ric, fa temps que m’ho passo molt bé. Sé d’on vinc però, que quan em va passar tot això no volia fer res, anar enlloc, vaig pensar tantes coses, tant dolentes…pobres pares, com van arribar a patir aleshores, però tot això jo ha passat.
- Te’n n’has sortit…
Si, i estic aquí, cert que amb molt d’ajut, medicació i en Xavi, un “coach” que em va canviar la manera d’acarar la vida. Coses que ja sabia, que ja tenia a dins, ell me les va fer veure i m’han estat el suport necessari per sortir-me’n. Pensa que vaig tenir uns inicis molt durs on estava enfadada amb el món, hi havia tantes coses que abans feia i ara no puc fer, però, ara en puc fer moltes també i estic molt contenta i sobretot agraïda a l’equip amb el que entreno cada dia, tots i totes. M’hi sento tan bé, tan recolzada…
- Un objectiu esportiu
Jo continuo pensant anar en ser a uns JJOO, no aquests que vénen però els propers…hem de picar quan més com millor. Riu.
Una cançó per tancar l’entrevista
Young and beautiful, de la Lana del Rey, m’agrada molt.
Gràcies Ariadna.
Cliqueu la foto per veure el vídeo de la cançó
