La Rosa Roca fa de bon xerrar-hi. És molt amable i sempre riu.
Ens hi hem assegut, que fa trenta-quatre anys que és sòcia , i en les darreres edicions de la 1a. Banyada de l’Any, s’ha endut el guardó de la nedadora més veterana.
- Rosa, anem directes, suposo que no et fa res si t’ho pregunto, oi? Quants anys tens?
I ara! Sóc del trenta-quatre, aquest any en faré noranta-un.
- I sempre com una flor…
Hahaha. Sí, em trobo prou bé, però mira, just avui m’he llevat amb un vertigen molt fort i m’ha hagut de baixar el meu fill…
- Però no has fallat
Avui, perquè havia quedat amb tu, però, fallo molt poc. Vinc al Centre, perquè hi ha unes piscines molt boniques, a mi m’encanta nedar a l’aire lliure, m’agrada fer bicicleta, això em dona salut i em dona vida, podria dir que he arribat als 90 anys gràcies a la piscina. Riu.
- I a mar, t’hi tires cada dia?
No, cada dia no, si hi ha ones o mala mar me n’estic, però si està plana, i tant que m’hi tiro!. Si és freda o no, això tant me fa, però si hi ha bona mar, m’hi llenço.
- Com et programes la vinguda al Centre.
Doncs mira, em llevo a tres quarts de set, les set, menjo alguna cosa i prenc un cafè. Baixo amb el meu cotxe, petitonet, però que em va molt bé. Solc arribar a les nou, i ens trobem la colla de sempre. Xerrem, ens agrada molt, fem una mica de bicicleta, encabat esmorzem i ens expliquem més coses i després em poso el banyador per a nedar, ja sigui a la piscina o a mar… i em diuen; Rosa! que no és pas bo banyar-se després de menjar!. I els dic que fa trenta anys que ho faig i no m’ha passat mai res. Torna a riure.
- I quan vens, quanta estona t’hi estàs?
Unes tres o quatre hores, M’ho passo molt bé, hi estic tan a gust que sempre marxo passades les dotze.
En aquest moment s’apropa, la Caterina, amiga de la Rosa, i contenta de veure-la s’asseu amb nosaltres per escoiltar l’entrevista i fins apunta algun bon record.
- Rosa, deus ser de les més guardonades de la 1a. Banyada de l’Any, els galons que et donen els 90 anys no els ha superat encara ningú. Quants anys fa que t’hi tires?
Doncs set anys, sense contar els anys de la pandèmia que no es va fer, vaig començar quan en tenia vuitanta, i sí, pel que es veu soc la més veterana. Home, fa il·lusió que et facin aquest reconeixement, a més, la 1a. Banyada de l’Any és molt bonica, tanta gent, i tots amb ganes de gresca, de tirar-se a l’aigua.
- Tanta aigua. Què et dona? Què hi trobes?
Te n’explico un parell. Era menuda, menuda, que la mare em rentava amb un cubell d’aigua, mira si et parlo d’anys, doncs un cop vestida, si no amagava el gibrell, m’hi tirava una altra vegada, amb roba i tot! I la segona, a l’època que treballava a la botiga que teníem de pollastres i conills, ja pots imaginar com quedàvem de guarnits quan acabàvem el dia de feina. Doncs a l’estiu, a la nit, amb els pares baixàvem les Escaletes, (teníem la botiga al c/Barcelona) i enfilàvem cap a mar per a banyar-nos-hi en plena nit Què bé ens ho passàvem!
Carai! i ho fèieu sempre?
Sí, amb la calor, els divendres, com que plomàvem pollastres, acabàvem molt suats, i baixàvem a banyar a mar. Era una delícia. L’aigua m’ha agradat sempre. La mare, s’ho mirava de la sorra estant. Suposo que és una cosa que porto de nena perquè m’agradi tant l’aigua.
I et vas fer sòcia del Centre…
Mira, em vaig ser sòcia del Centre perquè no sabia nedar i en vaig aprendre amb en Vicenç i amb la Nuri Rubio… Amb en Vicenç la iniciació i amb la Nuri el perfeccionament i ara no hi ha qui me’n tregui. M’ho passava molt bé fent cursets amb ells dos, i amb la gent, que com jo, en volia aprendre,
Quan hi ets, quants metres fas?
Doncs mil metres ben bons sí que els faig, però des que em van operar de cataractes, en faig uns cinc-cents. Prescripció facultativa. Ara bé, ho compenso amb la bicicleta.
- Deu n’hi do, Cada dia?
De dilluns a divendres, i cada dia, les tres, quatre hores que t’he dit. Noi, m’agrada molt i molt venir al Centre i sobretot que no em falti!
- Una darrera cosa, veig que portes l’escut del Girona de futbol. N’ets de futbolera?
Doncs sí i soc del Girona perquè a casa tinc la família, tota, que viu entre Maçanet de la Selva i Girona, per tant hi tinc tirada. Ep! bon equip el Girona
Ara et tocarà fer de model, Rosa, que t’he de tirar quatre fotos.
S’aixeca lleugera, torna a riure i em cuita cap on ha d’anar.
Jo també ric.. quina gran dona que ets, Rosa.