La història del Centre Natació Mataró
La natació esportiva arrela a Mataró
L’èxit del festival de natació celebrat per Les Santes del 1920 havia estat tan gran i l’ambient va créixer de tal manera, que el dia 25 d’octubre en una reunió al Centre de Dependents del Comerç i la Indústria, es va fundar el Club Natació Mataró, que no s’ha de confondre amb l’actual Centre Natació Mataró que naixeria dotze anys més tard.
En el moment de la fundació ja es comptava amb 56 socis i el local social fou el de “la Sirena” als banys d’en Colom. El primer president va ser Josep Oriol Tuñí i amb ell formaren la junta Gaspar Coll, Francesc Majó, Lluís Tuñí, Joaquim Boter, Santiago Fradera i Francesc Casabella.
+ Informació sobre el naixement de la Natació a Mataró (Ilurosport.cat)
El naixement del Centre Natació Mataró
El 1932 neix el Centre Natació Mataró, erigint-se en continuador del Club Natació Mataró (1920-1929) i la secció de natació del Club Gimnàstic Mataroní (1930-1932). Les primeres oficines queden emplaçades al mític Bar Canaletes. L’entitat pren aviat una notable expansió i, al cap d’un mes de la seva constitució, el nombre de socis arriba a 60, amb quotes de 18 pessetes l’any per a socis majors de 14 anys, 6 pessetes l’any per als menors de 14 anys i senyoretes. Per als mesos de maig a setembre, la quota d’entrada és de 5 pessetes.
El dibuixant Isidre Ribas s’encarrega de dissenyar l’escut que encara és vigent avui en dia. La primera Junta Directiva la presideix Joan Gomis.
El 1933, el CN Mataró fa un gran salt endavant en la seva adquirint els Banys Nous, abans Banys de la Verge del Carme, administrats fins a la data per Mossèn Andreu. A partir d’aquí es cursa la sol·licitud d’ingrés oficial a la Federació Catalana de Natació. Al mateix any, el Centre aconsegueix organitzar la primera competició oficial, el campionat de Catalunya 2.000m a mar, i obté permís per jugar els partits de waterpolo de campionat… al mar, davant dels Banys Nous.
De 1934 data igualment el crit de guerra que els jugadors de waterpolo exclamen abans dels partits: “O tu em pentines o jo et pentinaré // Nata, Nata, Nata // Tomba l’arengada // Després d’aquesta una altra // Nata, Nata, Nata”
El somni d’una piscina
El 1935 hi ha el primer intent de construir una piscina . Es realitzen els treballs preparatoris i fins i tot s’exposen els plànols i la maqueta de la piscina projectada a la Fira Comercial. L’època, però, està marcada per les alteracions político-socials i un grup de socis es nega a pagar la quota extraordinària per dur el projecte a la realitat. El problema acaba amb el 40% dels socis expulsats del Centre i els plànols de la piscina al calaix.
L’últim acte públic del CN Mataró abans de la Guerra Civil és un festival entre l’entitat mataronina i el CN Manresa. Després, hem d’esperar fins a l’11 de novembre del 1939. A la “Hoja Oficial” es publica la notícia de la represa de les activitats del Centre i el nomenament d’una Comissió Gestora.
El 1943 es nomena la primera Junta Directiva de la post-guerra, presidida per Antoni Cabot. Una de les seves primeres accions és la substitució de les casetes de fusta dels Banys per unes altres d’obra. A aquesta renovació cal afegir la instal·lació d’un servei de dutxes i un bar. Els Banys es consideren, el 1944 com el millor establiment d’aquest caire a tota la comarca.
Al 1948 una nova Junta Directiva, presidida per Joan Mas, continua amb el ferm propòsit de tirar endavant el projecte de construcció d’una piscina. El 25 de gener de 1950 el vicepresident del Centre, Pedro Crespo, anuncia l’imminent inici de les obres al recinte dels Banys. Les mides seran de 33 metres de llarg per 12 d’ample i una fondària màxima de 2,20 metres. Les obres es duen a terme amb rapidesa i la nova piscina s’inaugura finalment el 6 de juny. El club convidat per a aquest gran dia és el CN Barcelona i un dels seus membres, Xavier Alberti, aconsegueix batre el rècord d’Espanya dels 200 braça… emprant el “nou estil de papallona”, segons recullen les cròniques de l’època. El seu temps: 2.49.2
L’èxit dels esports d’aigua
De 1951 data la primera Copa Nadal, una de les proves més emblemàtiques que organitza anualment el Centre. La força de la natació i el waterpolo és tan gran que el mateix 1951 s’organitza el primer Campionat de Mataró de waterpolo, adreçat a penyes, entitats esportives i treballadors d’empreses locals. Fins a 12 equips es donen cita en aquesta competició: Taxi-Club, MAGSA, Talleres Vda. Torres, Penya Poblet, Cristalerías de Mataró, UEC, Penya Foca, Penya Quintana, Tejidos de Punto, Penya Catalunya, Tallers J. Linares i, lògicament, el CN Mataró. El guanyador de la lliga és la Penya Poblet.
L’activitat organitzativa del CN Mataró continua en ebullició. El 1953 les instal·lacions mataronines veuen caure fins a quatre rècords absoluts estatals. Un any després, el Centre organitza el Campionat de Catalunya de Natació, Waterpolo i Salts. Els nedadors, per escurçar un nom tan llarg, rebategen la competició com a “Interclubs”. Aquesta mateixa temporada es realitza una de les primeres exhibicions de Natació Sincronitzada Internacional, a càrrec del Ballet Aquàtic del Haarlem Zwemclub d’Holanda.
Els bons resultats per als nedadors locals comencen a arribar. El 1955, per exemple, Emili Clavell es proclama Campió de Catalunya júnior dels 1500m lliures (22.41.0) i l’equip de relleus infantil guanya el bronze també als catalans. Albert Clavell bat el rècord català i estatal infantils dels 200m braça amb un temps de 3.14.0. Cal recordar també les grans actuacions de la nedadora Isabel Illa, primera classificada en categoria femenina a la Festa de l’Esport mataroní de 1956.
Noces d’argent
El Centre Natació Mataró celebra les noces d’argent el 1957 amb nova directiva, presidida per Ramon Julià, i amb diverses fites que ajuden a recordar encara més aquesta efemèride. En primer lloc, l’equip de waterpolo juga per primera vegada a la seva història a la primera categoria del Campionat de Catalunya. L’equip no només manté la categoria, sinó que es classifica en tercer lloc i obté el passaport per jugar el Campionat d’Espanya a València. La bona actuació dels mataronins no passa desapercebuda i el mateix 1957 es produeix un altre fet històric. El porter de l’equip, Josep Gasull, és el primer membre del Centre Natació Mataró que es converteix en Internacional A. Gasull defensa la porteria d’Espanya en una gira per Àustria i el Marroc. A més, és l’únic jugador de la selecció que no pertany al CN Barcelona.
Els actes del 25è aniversari acaben amb un espectacular partit de waterpolo entre el CN Mataró i l’ASPTT de Perpinyà. Espectacular pel resultat final: 22 a 1 a favor dels mataronins.
Cal assenyalar tres dades importants del 1958: el quart lloc aconseguit per l’equip de waterpolo del CN.Mataró als Campionats d’Espanya celebrats a Madrid, el començament dels cursets infantils de natació al Centre i l’edició del primer butlletí propi, aparegut l’1 de juny.
Història als anys 60
Els esportistes del CN Mataró formen part ja, a finals del 50, del grup de premiats habituals a la Festa de l’Esport. El 1960 copen les dues primeres places en categoria absoluta amb l’internacional Josep Gasull i el nedador Eugeni Romeu. Segona és també Isabel Illa, en fèmines, i Francesc Plana, en infantils. Al Campionat d’Espanya, el CN Mataró aconsegueix la tercera plaça, empatat a punts amb el segon i amfitrió, el CN.Sabadell. Aquest mateix any, Salvador Crespo i Eugeni Romeu formen part de la Selecció Espanyola B de natació i waterpolo en una gira pel Marroc.
El 1961, però, comença a fer-se necessari un relleu generacional en l’aspecte esportiu que no es produeix amb garanties. Això fa que la potencialitat del Centre baixi sensiblement en els següents anys. Per exemple, el 1964 l’equip de waterpolo es veu obligat a renunciar a la Segona Categoria. Amb tot, la tasca de gent com Joan Carbonell, director dels cursets infantils, o Josep Gasull, fan que aparegui una nova fornada d’esportistes.
El 1965 arriba a la presidència Ramon Sala, que s’estarà al càrrec fins el 1975. Amb ell es produeix una renovació total de la Junta i un canvi de rumb. El 65 s’inaugura una piscina infantil i joves nedadors com Ferran Cardenal, Jordi Beltran o Maria Dolors Jané comencen a destacar en categories inferiors. La millora esportiva continua durant el 1967. Prova d’això és la participació de diferents nedadors als Campionats de Catalunya i d’Espanya absoluts. Un any després, Ferran Cardenal es proclama doble Campió d’Espanya de natació amb aletes… representant la Societat de Pesca i Activitats sub-Aquàtiques de Mataró, la SPAS. El 1969 s’inaugura la Piscina Municipal per cobrir una necessitat imperiosa de tenir amb una instal·lació aquàtica coberta a Mataró. Un any després, el CN Mataró trasllada les seves oficines a la Municipal i incorpora com a entrenadora Maria Dolors Jané.
Més seleccionats
Els anys 70 porten cada cop més nivell entre els nedadors del Centre Natació Mataró. Prova d’això són els cada vegada millors resultats assolits en competicions estatals. Als Campionats d’Espanya absoluts d’hivern de 1971, per exemple, Mateu Jaumandreu és 10è als 100 papallona. Al rànquing nacional espanyol de natació, el Centre ocupa el 25è lloc d’entre 80 equips classificats. La millora continua. El 1972 el Centre organitza els Campionats de Catalunya d’hivern absoluts i, en Mateu Jaumandreu guanya la medalla de plata als 100 papallona i Pere Robert el bronze als 200 esquena. En categories inferiors, Joan Bellavista obté el campionat català d’11 anys. El CN.Mataró puja fins al 15è lloc a la classificació estatal feta per la Federació. En waterpolo, el Centre torna a pujar a Primera.
El 1973, Pere Robert comença la seva llarga carrera internacional en ser convocat amb la Selecció espanyola júnior, debutant i marcant contra Suècia. Un any després passa a la selecció absoluta i el 1975 ja és titular a l’equip espanyol que juga el Campionat d’Europa a Estocolm. En aquest mateix any, el nedador Eduard Sans forma part de l’equip de relleus de Catalunya que queda campió d’Espanya infantil a Vigo.
Els waterpolistes del CN.Mataró no s’acaben amb en Pere Robert. Joan Garcia “Pei” també va preseleccionat amb l’absoluta, mentre que Xavier i Joan Tarrés juguen amb la selecció espanyola juvenil. En natació, però, torna a plantejar-se un problema de relleu generacional. També hi ha successió a la directiva. El 1979 es confirma en Joan Serra com a nou president del Centre.
Projecte de futur
El Ministeri de Marina reconeix, el 1980, el dret legal que el CN Mataró té d’ocupar els terrenys on estan situades les seves instal·lacions i amplia considerablement el seu terreny. Aquest és el punt de partença del complex que existeix actualment.
El Centre celebra el seu 50è. aniversari el 1982 inaugurant la piscina de 50 metres, concretament el 27 de juliol. Aquesta obra s’emmarca dintre de la primera fase de les obres d’ampliació, que acaben el 1983. Aquest mateix any, un jove nedador del Centre anomenat Joaquín Fernández debuta com a internacional en una competició a Ginebra per a esportistes de 12 anys, i una altra jove promesa, la Sílvia Parera, ve al Centre Natació Mataró seguint la seva preparadora Maria Dolors Jané. El 1985, Parera debutaria com a internacional A i un any després assoleix el títol absolut als 100 i 200 braça femenins, a més de fer tercera als 400 estils. En Joaquim Fernández, amb només 15 anys, acaba 6è. als 200 braça. Fernández aconseguirà el bronze als campionats d’Europa Júnior, mentre que la Maria Dolors Jané és nomenada millor entrenadora d’Espanya. Als Campionats d’Espanya asboluts d’hivern del 87, la Sílvia Parera guanya dos ors en braça i Fernández es penja la plata a la seva prova, els 200 braça. Aquests resultats, entre d’altres, fan pujar el CN.Mataró fins al 13è lloc absolut al rànquing estatal de la Federació.
Un cop finalitzada la temporada 86-87, la Dolors Jané deixa el CN Mataró per fitxar pel Sant Andreu. També marxen a aquest club cinc nedadors de l’entitat, entre ells la Sílvia Parera i en Joaquim Fernández. Acaba l’etapa més brillant que el Centre ha viscut a nivell de natació en tota la seva història. La Sílvia Parera i en Joaquim Fernández aconseguiran participar en tres Jocs Olímpics (Seül 88, Barcelona 92 i Atlanta 96) i, juntament amb en Pere Robert (Seül 88) escriuran les pàgines més brillants de l’esport mataroní.
En waterpolo, el primer equip aconsegueix pujar a Divisió d’Honor el 1988. La nova instal·lació del Centre té el privilegi d’organitzar els Campionats d’Espanya absoluts d’estiu de natació el 1990, just l’any en què s’inauguren oficialment les noves instal·lacions. És un any important per al Centre, sens dubte. També es produeix un canvi de directiva. Antoni Cot és el nou president.
Centre olímpic
El 1992, el Centre Natació Mataró acull diverses seleccions participants als Jocs Olímpics de Barcelona. És l’únic contacte directe de la ciutat de Mataró amb la cita olímpica, ja que el Maresme no aconsegueix ser subseu de cap disciplina esportiva.
La natació continua buscant el relleu als excepcionals Joaquim Fernández i Sílvia Parera. El planter de nous nedadors comença a donar fruïts com els de Xavi Ruiz, Roger Rabassa o Laia Arbonés. En waterpolo, l’equip es manté sense gaires problemes a la Divisió d’Honor A-1. El 1998 s’arriba a la final de la Lliga Catalana, perdent in-extremis davant del Mediterrani. Durant la dècada dels noranta passen diversos jugadors estrangers pel Centre: el croat Marinko Roje, els japonesos Makihiro Motomiya i Sato Kenichi, els romanesos Dorin Costras i Florin Bonca i el búlgar Svilen Piralkov.
A nivell institucional, el principal canvi es produeix el 1997, amb un relleu de Junta Directiva. El nou president és en Josep Masriera i amb ell arriba un grup de socis entusiastes que dissenyen el projecte de futur que ara mateix es construeix. La climatització de la piscina olímpica i la seva coberta, la renovació d’espais com el gimnàs o els esquaixos, la creació de nous, com les sales polivalents o la recuperació de la revista de l’entitat són accions socials que s’afegeixen a la potenciació de totes les àrees esportives.
En aquest sentit, els 90 van veure néixer també una nova secció al Centre, la de Triatló, que actualment es troba en plena evolució i que ja ha donat els primers fruits a nivell de resultats. A més, la secció de Tennis Taula, en actiu des de finals dels 60, pren un relleu important i el 1998 assoleix el seu equip sènior femení l’ascens a la màxima categoria estatal, una altra fita històrica dintre del CN Mataró.
L’estiu de 1999, el jugador mataroní Carles Claveria juga i guanya la competició de waterpolo la Universiada. El Centre sap aquest mateix any que la Generalitat de Catalunya li allarga 30 anys més el dret d’explotació de les instal.lacions. Comença una nova etapa marcada pel reforçament de l’esport de base, per una banda, i la gran projecció estatal i internacional de les quatre seccions esportives del Centre Natació Mataró: la natació, amb presència de nedadors en convocatòries amb la selecció catalana i espanyola i amb resultats espectaculars, com la consecució del Campionat d’Espanya absolut dels 1500m per part d’en Roger Rabassa l’any 2003. En waterpolo, amb la participació per primer cop a la història a la Copa Len de waterpolo (temporada 2003-2004). A tennis taula, amb la participació a la Copa Nancy Evans (temporades 2002-2003 i 2003-2004), a més dels resultats espectaculars d’àmbit europeu de jugadores com la Gàlia Dvorak. I a triatló, amb la consecució de campionats de Catalunya per equips o les grans actuacions estatals i internacionals de José Luis Cano.
En l’àmbit social, el creixement i, sobretot, l’estabilitat de la massa social del Centre assoleixen quotes òptimes. El complex del Passeig del Callao passa a nomenar-se, des del 2003, a Complex Esportiu Joan Serra Puigdesens, en homenatge al que fóra president de l’entitat en el moment crucial per dur endavant el projecte de les instal·lacions que ara gaudeixen tots els socis.
En l’àmbit institucional, i un cop acabat un ambiciós pla d’obres que va servir per rehabilitar i reforçar tot el complex, entre els anys 2000 i el 2003, el CN.Mataró continua marcant-se fites institucionals, socials i esportives que ens facin anar cada cop més amunt en la consecució dels nostres objectius.
