Menu
Centre Natació Mataró

L’Imma, lluitant contra el càncer d’en Xavier

En Xavier Giribés i Sala va ser soci del Centre, des que va néixer, fins que va morir l’any 2016 de càncer colorectal.

L’Imma, la seva dona, després d’haver lluitat juntament amb el seu marit durant més de set anys, ha decidit publicar el llibre que va escriure en Xavier durant la seva malaltia per a obtindre fons per a la investigació del càncer colorectal.

Ens hem assegut amb ella perquè ens expliqui com es viu un procés tan dur com aquest, i amb Carles Roy, el terapeuta manual i osteòpata que el va tractar i curar d’un dolor que va tenir a en Xavier sense dormir durant tres mesos.

Em diuen que en Xavier era un home molt positiu.

Imma _ Molt positiu i molt vital. En canvi jo, soc de tendència pessimista, tot i que sempre, sempre, lluito per tirar endavant.

Quantes sensacions viscudes, i que dures.

I _ Sí. Hi ha moments que aquestes sensacions et superen, però després d’uns moments d’incertesa, has de seguir el teu camí de lluita, de no abandonar i d’intentar superar totes les circumstàncies adverses que et venen al damunt.

Quan l’Imma està sola, ¿trontolla?

I _ Quan l’Imma està sola podria deixar-se arrossegar pel pessimisme. Però no s’ho pot permetre. Tot i que a vegades he demostrat el meu patiment, la lluita diària que suposa la malaltia d’en Xavier em demanava de continuar cada dia amb més força, si calia.

¿En quin moment entres tu, Carles?

Carles _ Degut a les moltes operacions que havia patit en Xavier, tenia una mancança del psoes que li feia un mal terrible. Feia tres mesos que no podia dormir i després d’haver provat l’acupuntura i l’homeopatia, que en altres ocasions l’havien ajudat molt, amb aquest dolor d’esquena no hi havia manera. El vaig tractar fins trobar-li el remei que l'alleugerés.  

I aquí en Carles amplia...

C _ Coneixia en Xavier des de Valldemia, anava a classe amb mon germà, i el fet d’haver-lo pogut ajudar i d’haver sortit al llibre és tot un honor. Haver viscut aquesta etapa amb ells dos ha estat una experiència immensa.

Quan sents la paraula càncer, ¿a què t’agafes?

I _ M’agafo a la idea que l’hem de vèncer, i més encara quan ens diuen que tan sols li queden dos anys de vida. Tal com diu en Xavier, les estadístiques estan per trencar-les.

Teniu dos fills, l’Anna i en Jordi, quan ho saben...

I _ Quan el 2009 li diagnostiquen el càncer colorectal a en Xavier, ells tenen 18 i 15 anys. En Xavier els ho explica i tant ell com jo teníem molt clar que, malgrat aquest sotrac, volíem que ells continuessin la seva vida amb la màxima “normalitat”. Els vam preparar perquè sabessin afrontar possibles comentaris d’aquells que opinen amb lleugeresa sobre la manera de portar la nostra lluita: vam encoratjar a l’Anna a seguir part dels seus estudis a l’estranger, com sempre havia volgut fer i que en Jordi seguís amb les seves exigències acadèmiques i esportives.

I un cop en Xavier ja no hi és...

I _ Tothom ha de viure el dol de la manera que cregui com l’ha de portar, és quelcom que surt de molt endins. Ningú no hauria d’aconsellar com portar-lo.  El meu, per exemple, va ser tornar a Can Ruti, parlar amb l’oncòloga d’en Xavier per com tirar endavant el llibre “Les bates blanques” que ell va deixar escrit. Tots tres junts ja havíem parlat que el llibre havia de ser l’eina per obtenir diners per a la investigació del càncer colorectal, i ara havíem de buscar el camí. L’oncòloga em va presentar a la investigadora que porta el projecte “Estudi dels mecanismes de resistència al tractament del càncer colorectal” de l’Insitut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), Can Ruti.

Ens vàrem conèixer i li vaig dir “no sé com, però jo et portaré diners per a la teva recerca”.

Aleshores vaig començar un llarg camí. Em vaig posar en contacte amb un escriptor-editor que em va valorar molt positivament el llibre i em va oferir un micromecenatge. Llavors, em vaig posar en contacte amb tots els metges esmentats en el llibre per donar-los a conèixer per primera vegada la seva existència i demanar-los l’autorització perquè el seu nom figurés en el llibre. El mateix vaig fer amb les cinc entitats hospitalàries que hi surten, assessorada per una amiga advocada. Paral·lelament, em vaig posar en contacte amb els amics i excompanys de feina d’en Xavier, per fer-los saber l’existència del llibre. Tothom, absolutament tothom, em diu “què necessites”.

Desprès d’un any i mig de feina, els explico a una parella d’amics tot el que tinc fet i em proposen fer un crowdfunding amb la plataforma Verkami. I aquest, és el que està essent un èxit de solidaritat.

Ara volem fer més gran el projecte perquè la necessitat de fons per a la investigació no s’atura. Volem seguir recaptant més aportacions perquè el projecte de recerca del càncer colorectal tingui més diners.

S’hi pot col·laborar a través de la web  http://vkm.is/lesbatesblanques. Hi ha de  temps fins el 02.04.2019.

En Carles demana intervenir...

C ­_ Aquí on la veieu, l’Imma, petitoneta ella, ha fet l’Everest i el Kilimanjaro sense oxigen per portar a terme aquest projecte solidari de la publicació del llibre “Les bates blanques”.

I ambdós s’aixequen per a fer quatre fotos. No dubto, que malgrat el que l’Imma i els seus fills, l’Anna i en Jordi, han patit, el llegat d’en Xavier escrit en aquest llibre “ens” ha de fer més forts a tots.  

TOT ELS BENEFICIS DE LA VENDA DEL LLIBRE ES DESTINARAN ÍNTEGRAMENT AL PROJECTE DE L’IGTP ESMENTAT

Podeu seguir “Les bates blanques” a:

Cliqueu als enllaços per a accedir-hi.

patrocinadors del Club

  • quadis
  • quadis
    • Sanitas
 
  • Tecno Campus
  • El Tot
  • fosbury

HORARIS DEL CENTRE

Dilluns a Divendres de 6:00 a 22:45
Dissabtes de 7:00 a 22:00
Diumenges i Festius de 8:00 a 22:00
De novembre a març
diumenges i festius tanquem a les 19h

CONTACTE

Passeig Marítim, 92
08301 MATARÓ | Barcelona
Tel. 93 796 29 02
Fax 93 790 61 48
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.